el meu record són imatges. si faig memòria genero un seguit de fotogrames que es repeteixen dins el meu cap. les meves companyes de generació i jo, per fer el record, enregistrem, indiscriminadament, intuïtivament, per inèrcia. en què queda això?
el meu procés creatiu vers la família no és un inventari, sinó un ritual de manteniment. mitjançant la dissecció de fotografies familiars -consanguinis, afins i ficticis- en quelcom tan impersonal com els colors complementaris proposo fer tocar la genealogia de peus a terra i crear un mapa mental del cos de la família.
no parlo de família des de la tendresa ni l'enyor ni la nostàlgia ni l'amor ni tampoc pensant en qui trobo a faltar, encara que tot això també ho senti. en parlo des del que és la memòria que en tinc: combinacions de colors que s'oposen. els escullo, decideixo que són l'únic que veig del record.
Comments