La crítica d’art feminista que s’impulsa amb les primeres onades feministes durant la segona meitat del segle XX evidencia l’origen d’un imaginari de la dona en la mirada essencialment masculina. Laura Mulvey (1975) parla del terme male gaze –‘mirada masculina’– en tant que fonament de la construcció de l'imaginari de la figura femenina. L’expansió del film, el cinema i la càmera com a mitjans de representació són també coetanis a aquest esclat de reflexió feminista al voltant de la imatge històrica de la dona, de forma que els pols es radicalitzen. Per tant, el caràcter voyeurístic i histriònic intrínsec en la creació cinematogràfica mainstream no fa més que actuar com un altaveu d’aquest imaginari que les feministes critiquen. En una societat de consum de masses, que en els seus inicis encara intenta defugir i esquivar les ferides causades per dues Guerres Mundials, l’aparició del film suposa la consolidació d'un ideal de dona disponible com a objecte de desig que no rep pràcticament cap mena de resistència en el pensament massiu. Sandy Flitterman (1978) parla de l’ús del mitjà fílmic com a eina per situar l’espectador en una posició de subjecte que desitja. A la vegada que és travessat per la mirada del film, el mitjà el posiciona també com a productor de la mirada en qüestió (Flitterman, 1981; 243), de forma que la imatge cinematogràfica es converteix en el mateix desig de l’espectador. En aquesta dinàmica, diu Flitterman, la imatge de la dona figura com un signe buit que parla del desig masculí.

​

Tot aquest sistema de representacions, en realitat, es basa en una lectura molt primitiva –a més d'heterosexual i binària, per descomptat– de la diferència entre sexes que, personalment, considero que ens hem pres massa a la valenta: el falus ejacula i l’úter recull. La condició biològica assignada a allò masculí, per naturalesa, té un instint de projecció, exteriorització; Pollock esquitxant pintura indiscriminadament sobre un llenç en blanc. Per altra banda, els elements anatòmics i biològics històricament associats al concepte de feminitat es caracteritzen pel recolliment, la introspecció, l’espai privat i íntim. John Berger (1972) parla d’una mirada masculina que habita en l’interior de la dona, procurant una activitat d’autoexaminació constant i que obliga a una consciència de la imatge que aquesta projecta, com és llegida des de l’exterior. Mentrestant, l’home actua inconseqüentment, ja que els seus actes no són perseguits per les connotacions i significacions addicionals adherides a l’acció femenina: solamente un hombre puede permitirse el lujo de gastar una broma por el mero hecho de hacerlo (Berger, 2000; 55). Com a anècdota, quan recupero aquesta cita de Modos de ver, veig l'anotació que hi vaig fer quan la vaig llegir per primera vegada: "literalment, que callin".

​